Unió Europea i cultura. S’admeten propostes

El paper de la cultura en la construcció europea. El tema estava ben plantejat, però en el context de la campanya electoral per a les eleccions europees no tenia gaires possibilitats d’èxit. L’Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya ha mantingut també en aquesta contesa electoral el bon costum de forçar els partits polítics a pronunciar-se al voltant de la cultura, i els ha convocat a la Facultat d’Història de la Universitat de Barcelona per debatre sobre alguna cosa referida al títol.

El PP hi ha enviat Julio Añoveros, ERC Josep Maria Diéguez, el PSC Sandra Ramos, CiU Vanessa Farré i IC Pep Altayó. Tots s’han escapolit, amb major o menor estil, del tema plantejat, i s’han dedicat sobretot a apuntar mesures radicades en l’escàs marge de competències que  en matèria de cultura té la UE. El més precís per certificar aquesta qüestió ha estat Diéguez, que ha assegurat que a la UE la cultura hi pesa poc o res. Farré ho ha reblat quan ha dit que el pressupost dedicat explícitament a la cultura suposa només el 0,6 per cent del pressupost total de la UE. Al final, Añoveros ha fet del defecte virtut tot assegurant que quan no es té la panxa plena hom no es pot dedicar a fer música o a pintar i que, en conseqüència, és comprensible que la prioritat siguin les polítiques socials i que el marge per a la cultura sigui petit. La concepció de la cultura que es desprèn d’aquesta darrera afirmació és trista, realment.

Ha sortit el tema de la directiva del foc i de la necessària defensa de les tradicions que fan identitat d’aquet element i han plogut crítiques als sociates al voltant de les possibiliats malbaratades d’impulsar el català com a llengua oficial a la UE. Ramos s’ha defensat explicant quines han estat, segons el seu parer, les nombroses i estupendes iniciatives del seu partit en aquest camp, malauradament fracassades, i ha assegurant que continuaran insistint per tenir més èxit en el futur. Curiosament, pràcticament tothom ha renunciat a criticar el PP sobre aquesta qüestió; no els calia, segurament, perquè les evidències fan inútil tota reflexió. Mentre el senyor Añoveros parlava de llengua tots els altres reien per sota del nas i feien que no amb el cap.

Una vintena de persones han assistit a l’acte, i en el torn d’intervencions obertes, algú s’ha queixat del camí cap al monolingüisme anglès a la unió, algú altre ha reclamat suport a la creació d’un estatut de l’artista a nivell europeu i algú altre s’ha preguntat com era que cap dels representants dels partits no explicitava si consideraven que calia que la UE ampliés les seves competències en matèria de cultura.

Un detall interessant: Jordi Pasqual, membre de la junta directiva de l’APGCC que ha moderat l’acte, ha disculpat l’absència del president, Joan Oller, per motius laborals. És una bona, magnífica, notícia que el president de l’associació que agrupa els gestors culturals no pugui assistir  a un acte públic de l’entitat justament perquè està treballant en el seu sector professional. Durant molt de temps, les coses més simples i lògiques no ho eren tant en aquesta associació. Tornen, sembla ser, temps de normalitat institucional.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: