Papallones a la Llotja de Mar

El Congrés Internacional d’Economia i Cultura que es va tancar divendres passat a la Llotja de Mar de Barcelona no va aportar, en conjunt, grans novetats, però va tenir la virtut de donar carta de naturalesa a una realitat que des de diferents àmbits i amb diferents nivells d’intensitat es va posant de manifest d’uns anys ençà. Que no es pot pensar la cultura deslligada de les dinàmiques econòmiques que es generen no ja al seu voltant sinó també en les seves pròpies entranyes és una cosa que tenim assumida des de fa temps els que alguna cosa o altra fem en aquest sector. Però molt més rellevant és que des de l’economia no es pugui renunciar ja a la cultura com una de les seves peces fonamentals, de pes relatiu creixent, nucli vertebrador de transformacions superposades i que conflueixen en això que hem volgut anomenar revolució tecnològica. Dissociar cultura i economia no té cap sentit. Pensar-les separadament és un error. Ignorar-les com a peces d’un mateix trencaclosques és absurd.

El programa del congrés era prou extens com per voler explicar-lo tot, i la meva assistència a les sessions prou intermitent com per voler fer una interpretacio general, de manera que m’acontentaré a destacar una llista d’aspectes que a mi em van semblar rellevants.

1. Dos fenòmens de similar magnitud coincideixen en el temps i és dubtós quin dels dos té més pes a l’hora de prefigurar les decisions de futur del món de la cultura: la crisi econòmica (més profunda i més intensa que cap de les que hem conegut d’ençà de 1929) i la revolució tecnològica (de la qual en tenim evidències quotidianes però que ens ofereix un resultat incert). Ni per la crisi, ni per la revolució, res no tornarà a ser el mateix. El món deixarà de ser tal com el coneixem, i es transformaran, per començar, les relacions econòmiques, però també l’accés a la cultura, a les idees, la difusió de l’art, el concepte mateix de creativitat…. La incertesa presideix els nostres temps, però no tenim altre remei que prendre decisions per intentar encarar el futur amb alguna garantia d’èxit. O potser hauríem de dir de supervivència?

2. Consens gairebé generalitzat en unes quantes necessitats: cal una nova llei del mecenatge, cal una reforma de la fiscalitat per adaptar-la als processos creatius, calen mesures de rescat econòmic per als creadors, calen ajuts a fons perdut per als sectors de la creació artística que no poden generar benefici, calen més recursos públics, en general, per al món de la cultura… La crisi és un bon argument per a defensar totes aquestes mesures, però de fet és només una excusa, perquè sense crisi també serien necessàries. Potser la gran paradoxa és que cal que s’ensorri un sistema per tal que ens adonem de la necessitat evident de determinats canvis.

3. Joaquim Palau, d’RBA, li va etzibar a la flamant ministra de cultura que sospita que els governs progressistes (va posar un curiós èmfasi en aquest adjectiu) estan més interessants en la gent de la cultura que en la pròpia cultura. O sigui, més interès a acontentar la claca partidària que a treballar a favor de l’educació cultural dels ciutadans. Déu n’hi do.

4. El nou Consell Nacional de la Cultura i de les Arts és un possible bon instrument per ressituar el sistema cultural català en aquest moment de canvis i transformacions. Ho va dir gairebé tothom. Florenci Guntín, per descomptat, però també Xavier Marcé, per exemple.

5. El consumidor de cultura és part del procés creatiu. Opina, critica, ajuda a millorar el producte, el transforma. No ens hem de protegir del consumidor de cultura, l’hem d’incorporar al nostre discurs creatiu. Ho va dir Florence Devouard.

6. La controvèrsia: els drets d’autor davant d’internet. Buf. Uns reclamen legislació immediata i contundent, altres reclamen cintura i flexibilitat. Uns volen protecció, uns altres obertura. Uns parlen de taxes i impostos, altres de gratuïtat. Uns parlen de límits, altres de lliure circulació. Un simplot podria dir que la resposta és en el terme mig. Jo no m’atreveixo.

7. Josep Miquel Piqué; el nou model digital avança amb dos tipus d’usuari al mateix temps: els nadius digitals (els que han nascut amb el monitor davant del nas) i els immigrats digitals (els que s’hi han hagut d’adaptar sobre la marxa). Cal pensar en tots dos. Cal adaptar ritmes. Però els segons tenen (tenim) els dies comptats.

8. Xavier Marcé: potser cal una llei de mecenatge, però tampoc no és la solució. Cal un marc fiscal, regulador, especial per a la cultura. I, en tot cas, les decisions econòmiques sobre la cultura les han de prendre tant les administracions com les empreses, allò públic i allò privat han de col·laborar, s’han d’associar. Ja no té sentit que dibuixem una linia separadora fixa. I el món de l’economia ha d’entendre que una part bàsica del seu futur és el desenvolupament d’això que ja anomenem indústries creatives.

9. Joan Manuel Tresserras. Per situar-nos en la complexitat gairebé inabastable de les transformacions en què estem immersos, primer ens hem de posar d’acord en una definició de cultura, i ell la proposa: tots els processos que intervenen en la transformació de la informació en coneixement. I això posa la tecnologia i les noves formes de relació que se’n deriven en el cor de la nova economia de la cultura.

10. Més Tresserras. L’autèntica revolució social que acompanya el món de les noves tecnologies i que enmarca les transformacions econòmiques dels nostres dies és la concepció del treball com un espai de realització personal. Els sectors culturals i creatius conceben la seva dedicació professional no com un temps restringit a l’obtenció de recursos per viure, sinó a un temps dedicat a viure. Hauria de poder ser la fi del treball com a obligació o necessitat peremptòria. Hauria de ser la conversió de la dedicació professional en  un espai essencial del desenvolupament personal i col·lectiu, en la més alta concepció possible de l’activitat humana. Bufa.

En el saló central de la Llotja de Mar, en la sala plenària del congrés, hi havia papallones volant entre els congressistes. Jo les vaig veure.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: