Hereu, en campanya

L’alcalde de Barcelona ha estat avui el protagonista del Tribuna Ateneu, un espai de diàleg ciutadà que ja s’ha guanyat un racó fixe en l’agenda cultural. El menjador de l’Hotel Rivoli s’ha omplert i els mitjans s’han apilonat per sentir Hereu. La veu atronadora de l’alcalde ha presidit tot l’acte, i ha dit alguna cosa interessant, més enllà d’aquesta batalla que sembla que vol lliurar per tornar a guanyar crèdit en les enquestes que aventuren un futur electoral incert.

Hereu ha explicat que l’ajuntament aposta fort per la cultura, i que l’ha convertit en un espai estratègic del desenvolupament ciutadà. Jordi Martí, delegat de cultura de l’Ajuntament, feia que sí amb el cap, des del seu seient. L’alcalde ha presumit de presidir l’administració catalana que més diners dedica, percentualment parlant, a les polítiques culturals, i ha enumerat algun dels projectes en aquest sector que tot ajust apunten però que ell voldria emblemàtics d’un futur proper de la ciutat. Després s’ha dedicat a explicar quina visió té de la creativitat com a instrument de creixement econòmic. La proposta és oportuna, justament el dia que s’inagurava un congrés internacional sobre economia i cultura, impulsat per la Cambra de Comerç de Barcelona. Ha assegurat que cal aplicar creativitat arreu, a tort i a dret, defensant-la com signe d’identitat de Barcelona. Quan explicava les vies de desenvolupament que vol i preveu per a la ciutat ha assegurat que l’essència del model Barcelona radica en la construcció plural de la ciutat, en la participació democràtica que segons ells caracteritza totes les grans apostes ciutadanes. “Model Barcelona: no ho fem sols!” ha dit, literalment. Es convertirà en un eslògan, aquesta frase?

Potser tinc poca memòria, però jo diria que és la primera vegada que sento a algú definir amb tan poques paraules i sense retòrica el tan rebregat “model Barcelona”. Ah, era això? podríem preguntar. Doncs mira si era fàcil d’explicar! Sembla clar que Hereu s’ha imposat la tasca d’elaborar un nou discurs (ara en diuen “relat”, d’això) que fonamenti el seu projecte de ciutat. I si hem de jutjar per l’energia que avui li hem vist desplegar, sembla s’hi posa de valent. Espero delitós la resposta opositora.

Josep Cuní, “notario de la actualidad” (segons les seves pròpies paraules) proposat per l’Ateneu, ha demanat a l’alcalde d’on sortiran els diners per pagar els múltiples projectes d’inversió que ha posat sobre la taula, i s’ha demanat si el model de convivència i d’acollida de la immigració de Barcelona, lloat en diversos àmbits, no amaga un acumulació de ghettos que resten ocults i no afloren. També li ha preguntat si pensa aplicar creativitat a la solució que necessita la ciutat per a les celebracions de les victòries del Barça (l’eufòria de l’èxit en la Lliga ha deixat l’Ateneu galdós, amb grans vidrieres destrossades i una porta metàl·lica esbotzada, de manera que pensar en un triomf a la Champions comença a fer por). Aquesta darrera pregunta s’ha quedat sense resposta, perquè l’alcalde se n’ha oblidat o perquè ha sigut prou hàbil com per deixar-la al tinter.

En tot cas, Hereu s’ha mostrat contundent quan ha assegurat que exigirà a qui correspongui diners. Segons la seva tesi, després de 1992 Barcelona ha patit desídia inversora per part de l’Estat, com si es volgués compensar un teòric excés d’inversió olímpica. Però ja  n’hi ha prou, ha vingut a dir. Ara cadascú ha de posar els diners que li pertoquen. I quan ho ha dit ha posat cara d’enfadat. De molt enfadat. Ui, ui, ui….

Però quan ha estat més contundent i fins i tot combatiu ha sigut quan els ateneistes li han preguntat com pensa encarar la teòrica creixent degradació de l’entorn urbà de Ciutat Vella. Dues coses han quedat clares encara que no les hagi dit textualment: considera que hi ha una campanya de determinats mitjans per carregar les tintes en els problemes d’ordre públic i deteriorament social, i l’oposició al govern municipal aprofita (o impulsa?) aquesta versió. L’alcalde s’ha negat a buscar la solució en la repressió i ha dit que cal atacar l’arrel dels problemes, bàsicament d’estructura econòmica. Tanmateix ha constatat que la batalla no és fàcil perquè l’ajuntament queda lligat de mans amb la legislació imperant, i ha exigit un gran pacte per a Ciutat Vella, que inclogui mesures legislatives que permetin orientar la tipologia dels comerços, que donin instruments per combatre comportaments inadequats i per enfortir les activitats que afavoreixen l’ús ciutadà dels barris. Semblava que es volia menjar el micro. I el soci de l’Ateneu que ha obert aquest tema li ha reconegut en veu alta que la regidora del districte, Itziar González, està fent una bona feina en aquesta direcció. “Això és el que volia sentir!” ha exclamat Hereu quan ha sentit el veí, i ha fet riure tothom de valent. Espot gratuït.

L’home ha estat certament vehement, apassionat, combatiu. Potser és una de les consignes que li ha transmés Carles González, el nou director de comunicació d’alcaldia, càrrec nou i que gairebé s’estrenava en les seves funcions públiques amb l’acte de l’Ateneu. Al final de la sessió els periodistes han envoltat l’alcalde durant gairebé mitja hora, preguntant i repreguntant. Els responsables de l’Ateneu feien broma dient que haurien de fer una segona sessió del Tribuna Ateneu amb l’alcalde només per als periodistes o que potser caldrà anar pensant en un altre espai, amb més capacitat. Sigui com sigui, bones notícies per a l’Ateneu.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: