Variacions

Hem aprofitat aquest cap de setmana llarg per sortir a pasturar, i a fe que ho hem fet, patejant camins, rodant carreteres, i netejant la mirada amb horitzons verds. Una casa rural a Montsonís com a  campament base ens ha permès recòrrer una bona part de La Noguera, començant per Artesa de Segre, estirant-nos cap a Vilanova  i Santa Maria de Meià, i travessant el Coll de l’Orenga per arribar a Fontllonga a través de pistes forestalts, envoltades del blat que, verd intens, aixeca la testa un pam i mig per damunt de camins i turons.  

Ens hem aturat al poble abandonat de Peralba i hem fantassiejat entre els murs mig derruits i la vegetació que ho envaeix gairebé tot. Hem visitat els castells de frontera, començant pel de Montsonís, i hem imaginat batalles de cavallers i moriscos. Hem caminat fins al santuari del Salgar i ens hem enfilat per la roca i les coves per gaudir del Segre a vista d’ocell. I la casualitat ens ha dut a un restaurant, nou de trinca, inaugurat aquesta mateixa setmana passada, a Gualter, poble de la Baronia de Rialb, perfectament recomanable per a viatgers de butxaca modesta però amb aspiracions gustatives. Es diu Rialb i el trobareu al carrer del Pont, tot just en entrar a Gualter, tombant a la dreta des de la plaça principal (no en sé el nom). El regenten uns joves carregats de ganes d’agradar, fins i delicats, ben instruïts en la cuina moderna i repescant amb estil els plats més tradicionals.

Queda del llarg cap de setmana una sensació agradable de país bell i civilitzat, amb el punt d’ordre necessari i amb tot el guany acumulat de la història sedimentada. I el goig de veure que la primavera, en any de pluges generoses, produeix un plaer inigualable als sentits ben exercitats.