Explicar el món

clint-eastwood-pistolsExplica Gonzalo de Lucas en el cultura/s de La Vanguardia d’aquesta setmana que probablement el tema més bonic de tot el desplegament cinematogràfic de Clint Eastwood és la meditació sobre la seva pròpia figura. Hi estic d’acord. Això vol dir, també, que les millors pel·lícules del cineasta nordamericà són aquelles en les que ell mateix és l’actor protagonista. El lloc comú ens recorda sempre Eastwood en el seu paper prototípic d’outlaw, de mirada tèrbola, barba de dies, escupint una massa negrosa de tabac de mastegar damunt del cadàver d’un caçador de recompenses. O bé com a Harry Callaghan, situant el canó d’una arma enorme entre els dos ulls d’un atracador tot demanant-li que li alegri el dia i intenti escapar. O disparant a tort i a dret, dempeus a l’entrada del saloon, mentre les bales xiulen al seu voltant i els esbirros cauen mortalment ferits als seus peus. Però quan finalitza l’escena clímax, s’esvaeix el fum de les armes i retorna el silenci queda una figura imponent que es mou cadenciosa, amb gran economia de gestos, que furga la càmera amb la mirada, que sembla voler dir coses que mai no diu en veu alta, que omple la pantalla i que ens explica un món complex, simple en la superfície però insondable en els interrogants que planteja. Tan aviat patim perquè ens acosta a personatges i actituds feixistoides, com ens alleugem perquè descobrim un individu que sobreviu en lluita contra un entorn aclaparador del qual no pot fugir. I sempre el trobem immers en un món que s’acaba però que mai no acaba de morir del tot, amb un punt de patetisme, amb un bri de romanticisme èpic.

I és que al costat el bandoler despietat, el policia brutal o el supervivent sense escrúpols trobem el granjer matusser, pistoler acabat, que cau entre els porcs i s’enfanga fins el coll (Sense perdó), el dur veterà de guerra al qual li acaben saltant les llàgrimes (Gran Torino), l’intrèpid fotògraf palplantat sota la pluja mentre veu allunyar-se la dona que mai més no tornarà a abastar (Els ponts de Madison) o l’escorta massa vell que treu el fetge per la boca perquè ja no té prou forces per acompanyar i protegir el President dels EUA (En la linia de foc).  Eastwood ens posa sempre davant d’un personatge que s’interroga sobre si mateix a partir del compliment inexcusable d’una missió, destí fatídic imposat per les circumstàncies o un entorn gairebé sempre advers. Ell és l’home que, abans o després d’actuar, es queda quiet per observar el petit món que l’envolta, i dubta entre sentir-se presoner d’aquest món o alegrar-se per, malgrat tot, sobreviure.

La narració, sempre precisa, de les seves històries, és l’eix que capta la nostra atenció, però Eastwood no deixa mai de guarnir l’argument amb la descripció del petit món que envolta l’acció, que és a l’hora escenari i protagonista. No estem mai segurs si  el món descrit és protagonista principal o secundari, o potser és que és una cosa i l’altra de forma alterna. Ens interroga sempre: què té més pes? El personatge o el món en el que viu?

Tal com explica de Lucas, Eastwood va començar a despuntar com a actor amb un cinema que ja reflexionava sobre gèneres caducs i tocats de mort. Però en els seus cinquanta anys com a cineasta no ha deixat de tornar un i altre cop sobre els mateixos temes, amb la mateixa tècnica narrativa clàssica, demanant-nos amb insistència si allò que explicaven aquells gèneres té o no vigència.  I a la fi t’adones que potser l’aparença del gènere no és altra cosa que un vestit que fa visible el cos invisible del dubte, del personatge que s’interroga constantment sobre si mateix, qüestionat pel seu entorn, incapaç de saber del cert si el que fa és correcte, però que malgrat tot ho fa perquè sent que no pot deixar de viure. I això és realisme. Això és explicar el món.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: