Bread and tomato

jordiAvui ha sigut Jordi William Carnes el que ha protagonitzat la Tribuna Ateneu. Li demanaven que expliqués el futur econòmic de la ciutat i prenien com a excusa la fugida del Bread and butter per interrogar-lo sobre les prioritats futures en la promoció econòmica barcelonina, amb el prec que ens digués quin paper hi ha de jugar la cultura (ni que sigui a través de la moda). Tres coses remarco de la tertulia ateneista d’avui. La primera, que el responsable dels destins econòmics de Barcelona ha evitat el derrotisme i ha parlat en termes positius; que hi ha crisi ja ho sabem, oi? Parlem, així doncs, de l’endemà de la crisi. On serem quan s’acabi aquest tràngol? O millor encara: on volem ser el dia després?  La segona, que excepte alguna esporàdica passada de biaix, de cultura se n’ha parlat ben poc. La tercera, que la sessió d’avui ha sigut brillant mercès a diverses intervencions dels comensals, algunes de les quals han estat ben esmolades, amb ironia, fines, encertades, eficaces, puntualment cíniques. La millor tradició ateneista, així doncs, sempre dotada per a la tertúlia, alternativament guaridora i destructiva del món sencer, ha fet acte de presència.

El primer a elevar el nivell del debat ha estat Ferran Mascarell, encarregat justament d’obrir-lo amb una intervenció recapituladora, després de sentir la xerrada del tinent d’alcalde barceloní. Un cop clausurat el capítol dels elogis dedicats al convidat, Mascarell ha dit que William Carnes és un tot terreny de la política i un bon surfista, perquè navega sempre damunt de la cresta de l’onada i evita tant com pot submergir-se a la profunditat aquosa dels temes que vol obviar. William Carnes reia quan sentia les paraules de Mascarell i feia cops de cap de significat ambigu. Però quan li ha tocat intervenir, ha deixat anar que és llegendària la virtual capacitat de Mascarell per respondre a les expectatives dels mitjans de comunicació, àmpliament representats avui a la sala. Esgrima dialèctic de bon nivell.

I com que la cosa s’animava, s’ha afegit a la festa Francesc Guardans, soci ateneista qualificat, conductor de l’Institut Cambó, i recentment nomenat secretari del Consell Nacional de la Cultural i de les Arts. Guardans ha lloat el to positiu del conferenciant, ha posat de relleu la pressumpta esquizofrènia del qui s’ha d’ocupar al mateix temps de la hisenda municipal i de la promoció de la ciutat (és a dir, del que ha de recollir diners per una banda i gastar-los per una altra), i ha recuperat per al debat el tema de l’aeroport. Per fer-ho ha tirat de l’acudit en explicar que recentment es deia que un percentatge remarcable de participants internacionals al Mobile Congress de Barcelona arribaven a la ciutat en jets privats, mostra aparent de capacitat econòmica i de gran atracció de l’esdeveniment. Però Guardans intueix que si es vol venir a Barcelona des de les més remotes parts del món, de fet no hi ha manera millor de de fer-ho que en jet privat, perquè no hi ha vols transoceànics regulars que connectin la ciutat amb la globalitat universal. Brillant.

I la cirereta del pastís l’ha col·locat (no podia ser d’altra manera), el president Bohigas, que ha descarregat l’artilleria pesada per dir que, tot i que no hi entén gran cosa, la seva sensació és que la promoció de la moda com a sector estratègic per a l’economia de la ciutat i del país ha sigut un cúmul de desastres i despropòsits, dels quals en són culpables a parts iguals la Generalitat, l’ajuntament i els empresaris privats del sector. No ha salvat ningú de la cremà (deixeu-me fer servir l’expressió valenciana, ara que som en temps de falles). Bohigas, vet aquí,  ha dit el que pensa molta gent (la majoria, potser?) i que gairebé ningú no s’atreveix a dir en veu alta.

En fi. Ja veieu que la Tribuna Ateneu té futur garantit si, més enllà del conferenciant convidat, es manté alt el to de debat i discussió. Com avui.

I deixeu-me rematar aquesta entrada dient que Jordi William Carnes, persona que remena avui un dels pressupostos públics més importants del país, fou els anys 80 tècnic de joventut a la Diputació de Barcelona (si no he recollit malament la dada). Interessant. Que en prenguin nota els companys de la nova junta de l’Associació Catalana de Professionals de les Polítiques de Joventut: no sé si les polítiques de joventut tenen garantit un bon futur; el que està clar és que els professionals de les polítiques de joventut tenen opció al més brillant del futurs possibles.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: