Variacions

Una assemblea de l’Associació Catalana de Professionals de les Polítiques de Joventut (AcPpJ) és sempre una oportunitat per retrobar amics. De manera que la trobada transcorre sempre entre bromes i bon humor i les discrepàncies de gestió es limiten al nombre de racions de patates braves que cal demanar en el vermut posterior. Diuen que aquesta entitat de nom llarg i enigmàtic per als no iniciats l’he presidit jo els darrers quatre anys. No és veritat; l’ha presidit el bon rotllo. I pel que sembla, el bon rotllo seguirà amb la nova presidenta, escollida avui mateix, Marta Bravo. Tan bon rotllo que en el discurset de presentació s’ha permès el luxe de destacar que un dels elements que caracteritzen la nova junta que ella encapçala i que la diferencien de l’anterior és que la mitjana d’edat és força més baixa. Que ens ha dit vells, vaja!

Tal com ha destacat el secretari sortint, hem fet l’assemblea més curta de la història de l’AcPpJ. L’entitat va bé. Els números surten, els projectes engegats s’acaben (sempre amb retard, però s’acaben) i tenim relacions òptimes amb tots els agents vius de les polítiques de joventut. Així que hi havia poca cosa a discutir. L’informe de gestió ha estat inqüestionat. El tancament econòmic de 2008, tres quarts del mateix. I la proposta de pressupost per a 2009, ha tirat milles sense discrepàncies. Ni tan sols les meves presentacions i explicacions (sempre més llargues del que voldrien la majoria però que jo imposo per respecte a les formes i perquè em ve de gust) han aconseguit allargar l’acte. Tot aprovat per unanimitat, a la búlgara, de manera que el secretari demanava només si hi havia algun vot en contra per donar-nos el gust de contemplar els assistents quiets i expectants, sense cap mà alçada. I a la fi, és clar, la nova junta directiva encapçalada per Marta Bravo (bravo, Marta!), aclamada i ovacionada. No l’hem tret damunt de les nostres espatlles perquè, tal com ha dit ella, ja tenim una edat i no estem per collonades. Però poc ha faltat.

El millor moment de l’assemblea, com cada any, ha estat la cerveseta, les patates braves i les olivetes de després. Al bar en qüestió ja ens reserven plaça, una vegada l’any. De fet, les coses importants de l’entitat les hem resolt allí. El president sortint ha passat al tresorer entrant els talonaris de l’entitat, s’ha intercanviat algun mòbil per mantenir el contacte i hem fet llista de temes d’imperiosa urgència per garantir el funcionament de l’entitat.

A la tertúlia hi hem afegit les crítiques habituals al Govern (al d’aquí i al d’arreu), hem repassat les darreres novetats del món de la pornografia nostrada, ens hem meravellat de les rareses dels japonesos i hem fet barrila a costa de la panxa, cada cop més prominent, de l’antic tècnic de l’associació i nou vicepresident.

I he rematat amb el bon rotllo de sempre el meu pas per l’entitat, com a president. De coses que han sortit bé, n’hem fet. Però sobretot, sobretot, estic content del bon rotllo. Des del primer fins al darrer dia. I que segueixi.