Al centre de la vida cultural

Després de cinc anys de canvis intensos, l’Ateneu Barcelonès, pilotat per dues juntes successives presidides per Oriol Bohigas, ha recuperat un espai de centralitat en la dinàmica cultural de Barcelona i Catalunya. Totes les xifres avalen aquesta afirmació, tant si ens fixem en el volum del seu moviment econòmic, com en la seva programació, en la dinàmica associativa, o en la repercussió i qualitat de la seva activitat i serveis.

Tanmateix, penso que amb la seva reactivació l’Ateneu ha fet una aportació al sistema cultural català, que va força més enllà del que ens puguin suggerir xifres i dades, per molt que siguin objectivament inapel·lables. L’Ateneu ha recuperat per la via pràctica alguna de les millors virtuts del món associatiu o, si ho preferiu, d’això que anomenem societat civil. Es tracta d’intangibles de difícil explicació puntual però que acaben esdevenint crucials per a la vitalitat de qualsevol organització que se situa volgudament en el centre del debat públic. Aquestes virtuts intangibles s’expressen a través de dues tensions permanents en la vida de l’entitat i que durant massa anys havien estat esmorteïdes.

La primera tensió és la que s’estableix entre la gestió professional i la gestió associativa. Una de les claus del redreçament de l’entitat ha estat l’aposta per professionalitzar la gestió de serveis i programacions i, en general, del funcionament quotidià. Aquesta és una necessitat indefugible en l’actual entorn econòmic, i obviar-la porta a l’ostracisme públic i a la impossibilitat d’assolir les finalitats estatutàries. Però aquesta professionalització ha vingut acompanyada d’una actuació forta i decidida dels mecanismes de gestió associativa de l’entitt. La junta directiva ha governat i ha evitat deixar-se portar per la inèrcia de la història acumulada (que és un valor, sens dubte, però que s’ha d’actualitzar i positivar dia a dia). Hi ha un projecte que emana de la massa social, que rep el seu aval i que usa  i rendibilitza les aportacions dels membres de l’entitat.

La segona tensió és la que s’estableix entre la naturalesa privada de l’entitat i la seva voluntat d’incidència pública. L’Ateneu és viable gràcies als seus socis, que en garanteixen la pervivència i la projeccio amb la seva aportació ecnòmica i intel·lectual. Són l’essència de l’organització i han de ser necessàriament en l’eix de la vida de l’entitat, tant pels serveis que reben com per la participació en el seu govern.

Però forma part també de l’ànima de l’entitat, la vocació de servei i intervenció pública, que té múltiples manifestacions pràctiques, ja sigui a partir de la gestió i preservació del seu patrimoni arquitectònic, artístic i bibliogràfic, ja sigui a partir de les brillants i permanents aportacions de l’entitat als debats públics, centrals per a la vida política, social i cultural del país.

Quin és el punt d’equilibri entre la gestió professional i la gestió associativa? Fins on arriba l’espai privat de l’Ateneu i on comença l’espai públic? Són dues tensions probablement irresolubles de forma absoluta, però vigents i necessàries perquè estableixen una dialèctica que enriqueix la vida de l’entitat. La recerca de l’equilibri entre els pols, encara que susciti polèmiques, és probablement la millor expressió de la riquesa de la societat civil, tant quan intenta explicar-se a si mateixa com quan vol incidir de forma decidida  en el seu entorn. Més enllà de les xifres, la perivència d’aquest doble debat és el que garanteix vitalitat a l’Ateneu, i una de les raons fonamentals que el fa valuós per al país i per al sistema cultural.

(publicat a El Punt el 03/03/08)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: