Ferran Mascarell publica avui el tercer lliurament dels seus articles a l’Avui al voltant del nou Consell de la Cultura i de les Arts (CNCA). Els titula De les arts, de la cultura, i en cadascun d’ells ha desgranat diferents aspectes que envolten la creació d’aquest nou organisme amb un to crític genèric, no especialment virulent, carregat de seny i fent sobretot reflexions de fons. En el d’avui, però, malgrat una arrencada una mica tremenda, el CNCA queda gairebé com a element anecdòtic en el conjunt dels seus arguments, una peça més de la política cultural desllorigada del país (fixeu-vos que dic del país, no pas del govern, no pas de la societat, no pas del món associatiu, no pas del món creatiu, no pas del món polític, o potser de tots ells a l’hora). És, de fet, una esmena a la totalitat a les polítiques culturals públiques. La virtut, i segurament també el defecte, del seu escrit, és que tothom pot estar-hi d’acord.
Deixa un comentari