Barcelona tria

belHo diu Germà Bel. Convidat en una tertúlia de la secció d’economia de l’Ateneu Barcelonès, l’expert en infrastructures va dir, entre d’altres coses, que Barcelona serà el que vulgui ser, però que li cal triar, prendre partit, decidir-se per una opció. La distància curta de les tertúlies ateneístiques constitueix una oportunitat de primer ordre per obtenir opinions clares, sense embolcalls refinats, sense pagar el peatge de l’eufemisme. El bon rotllo es tradueix en informació de primera mà i en anàlisis clarividents. I la secció d’economia de l’Ateneu, a més, ha adoptat el sa hàbit de deixar constància de les principals afirmacions pronunciades en aquestes tertulies. Així, al valor de l’0pinió sincera hi afegim la gràcia de l’expressió pública. El bloc de l’Ateneu, e-tertulia, és el notari de tals propòsits.

Bel es va dedicar a aigualir l’èxit de l’AVE, tot dient que el màxim benefici que se n’obté és l’escurçada dels temps i, a la llarga, del preu dels trajectes. Però es va afanyar a assegurar que allí on es marquen les distàncies és amb el trànsit aeri. O sigui que la celebració del bon funcionament de l’AVE no ha d’ocultar que allí on realment ens juguem els “quartos” és amb l’aeroport. No ens despistéssim pas.

I va assegurar davant dels seus contertulis que Barcelona ha de triar (i d’aquí deduïm que, segons l’economista filosociata, la ciutat encara no ha triat o, com a mínim, no ha donat grans signes d’haver-ho fet). La iniciativa privada ha pres la paraula, efectivament, i l’Ajuntament ho ha impulsat amb claredat, però l’existència d’una Spanair catalana és una oportunitat, no pas un èxit. No encara, com a mínim. Ho serà o no en funció del que passi a partir d’ara.

La conclusió és que cal apostar fort i combatre sense mitges tintes les ànsies centralitzadores de tota la vida d’Espanya i Madrid. Bel ens parla de Boston i Manchester com a models a seguir, i esmenta Milà com a exemple de presa de mesures de força per competir amb la capital fagocitadora. En tot cas, Paris ni mirar-la, i Madrid que gestioni els seus interessos, que els nostres ja els gestionarem nosaltres.

Bé, tampoc no cal extendre’s, perquè, al cap i a la fi, la intervenció de Germà Bel està molt ben resumida i explicada amb l’aportació de David Valero al bloc de l’Ateneu, e-tertulia. Novament, un exemple excel·lent de convivència i complementarietat entre la tertúlia física i la tertúlia virtual.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: