Del carrer del Pi al dels Mercaders

Del carrer del P1planodibuj1i al carrer dels Mercaders no hi ha pas gaire distància. Deu minuts mal comptats de passejada agradable per Ciutat Vella. Però si la distància física és mínima hi ha ara una enorme distància mental i simbòlica: és la que separa la vella (i bella) història del Cercle Artístic de Sant Lluc de la nova etapa (potser podríem parlar gairebé de refundació) que ha encetat avui aquesta institució. L’actual president, Claret Serrahima, ha explicat que quan va acceptar assumir la complexa tasca d’actualitzar i donar nova vida a l’entitat ho va fer perquè les administracions li van prometre complicitat i suport efectiu. Gràcies a això, tot i que el procés ha estat més llarg del que tothom hauria volgut, avui s’ha inaugurat la nova seu del Cercle, al Palau Mercader, un noble edifici situat al carrer dels Mercaders, a quatre passes del Mercat de Santa Caterina.

L’antiga seu del Cercle, al carrer del Pi, feia temps que s’havia quedat petita, però és que, a més, un canvi de propietari va fer inviable la continuïtat d’aquell allotjament per a la centenària institució. Durant més de tres anys, l’entitat ha estat a punt de quedar-se literalment al carrer, però l’allargament dels litigis judicials, normalment perniciosos, han facilitat aquesta vegada que el Cercle disposés d’aquest temps preciós, necessari per restaurar i reformar la seva nova seu. Serrahima ho ha dit ben clar: “hem salvat el Cercle de la seva desaparició”. I el seu parlament, una mica maldestre però emotiu, ha finalitzat amb una invitació que gairebé sonava a advertiment per als socis de l’entitat: “ara us toca a vosaltres omplir” la nova seu. Els ha demanat que l’entitat sigui oberta, que no es tanqui, que sigui creativa i que s’integri en la vida ciutadana. Com tantes altres institucions barcelonines, el Cercle ha tingut i té encara (els canvis costen d’assimilar de portes endins, però molt més de portes enfora) fama de conservador, endogàmic, tancat. Els que el coneixem una mica sabem que no és així (com a mínim, que “ja” no és així), però ara cal explicar-ho  i mostrar-ho amb fets. Amb la seu al Palau Mercader ara tenen la magnífica oportunitat de convertir en realitat un munt de projectes.

L’acte, que ha tingut lloc aquest matí, ha estat molt concorregut i farcit d’autoritats, encapçalades pel Molt Honorable. De tot el que s’ha dit als parlaments, jo destacaria tres qüestions.

La primera ha sortit de la boca Christian Bourquin, President del Consell General dels Pirineus Orientals i del Museu d’Art Modern de Ceret, que ha cedit les peces que han configurat l’exposició inaugural de la nova seu. Tot adreçant-se al President Montilla, ha vingut a dir que de Catalunya només n’hi ha una, encara que una part d’ella estigui per damunt d’una frontera. Magnífic missatge, sobretot tenint en compte que ve del nord. La segona idea interessant del dia l’ha llançat Carles Martí, Primer Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Barcelona: ha vingut a dir que és justament en moments de dificultat econòmica (de crisi, parlant clar) que cal invertir més en cultura, un valor segur i perdurable que garanteix un nord per als nostres projectes de tota mena. I ha rematat el repertori d’encerts dialèctics el Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, quan, després d’afegir-se a les paraules de Martí, ha dit que la cultura no només viu de l’excel·lència (per bé que resulta necessària), sinó de la pràctica multitudinària. És per això que són importants entitats com el Cercle Artístic de Sant Lluc, perquè posen per davant la promoció de la pràctica artística, la divulgació, l’estímul a l’experimentació. Es tracta que tothom, o tanta gent com sigui possible, pugui gaudir de l’experiència enriquidora, no només de consumir cultura, sinó de produir-la, al nivell que sigui.

Remato la crònica improvisada retent homenatge als qui segurament no llueixen en els titulars dels mitjans, però sense els quals els projectes culturals no tindrien futur, ni tan sols present. L’enhorabona, per tant,  al pilot del canvis al Cercle, el director Lluís Utrilla, i a l’Anna, les dues persones que converteixen el dia a dia de l’entitat en una aventura exitosa.

I doncs, llarga vida al Cercle Artístic de Sant Lluc

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: