Planificació estratègica a l’Anoia

Una dotzena de regidors i tècnics de joventut d’ajuntaments de l’Anoia m’han sentit avui al Consell Comarcal, a Igualada. He intentat explicar-los la utilitat de la planificació estratègica en matèria de joventut i, com sempre faig, m’he dedicat a desfer mites i llocs comuns d’aquest sector de gestió pública, tan prometedor i necessari per al futur com migrat per al present.

La gent de la Oficina del Pla Jove de la Diputació de Barcelona continua confiant en mi per explicar a regidors novells i a tècnics de petits municipis desbordats per la feina les quatre idees bàsiques que han de centrar tota política de joventut. Cal agrair-ho, és clar, de la mateixa manera que cal lloar la voluntat de portar algú com jo, extern a l’administració, per explicar un sector de les polítiques públiques que té dificultats per desenvolupar-se sense el seu suport econòmic. Vull dir que no cauen en la temptació fàcil d’explicar les polítiques de joventut des dels paràmetres propis i amb ànim propagandista de la pròpia actuació. Em demanen exclusivament criteris tècnics i jo, com per corroborar l’encert de la tria, no deixo mai de repartir crítiques adreçades amb pocs miraments, però amb la comoditat de la complicitat en els plantejaments, a les administracions, inclosa la provincial.

Avui he retrobat, a més, algun tècnic de joventut ja veterà que feia temps que no saludava. Antics alumnes dels cursos que he impartit al  cap dels anys i usuaris dels meus serveis quan treballava en polítiques de joventut des de l’àmbit privat. Segueixen fidels al sector tot i que una  bona part d’ells viuen situacions galdoses en els seus municipis, amb responsables polítics poc sensibles a les polítiques de joventut i sistemàticament maldestres en la gestió dels recursos humans que els cauen a les mans. Com sempre, reto homenatge als tècnics de joventut que batallen en els petits ajuntaments per aixecar polítiques serioses, contra tota dificultat i escassament acompanyats en la seva lluita solitària. Tinc la impressió que per a ells les trobades com la que hem fet avui, al marge que hi puguin aprendre poca o molta cosa, són recomfortants, i es converteixen en un respir de solidaritat i complicitat perquè poden compartir dificultats, angoixes i crítiques. Només que serveixin per a això, ja paga la pena fer sessions com les d’avui, i no deixaré pas d’implicar-m’hi sempre que em sigui possible. Em sento company i solidari amb totes les batalles quotidianes dels professionals de les polítiques de joventut.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: