Barcelona, il·lumina’ns!

agbar2lb3Finalment l’alcalde Hereu ha decidit fer cas al clamor popular i projecta millorar la il·luminació de la ciutat, començant per l’Avinguda Diagonal. Durant les passades festes de Nadal es va arribar al màxim nivell de queixa per la pressumpta “foscor” barcelonina, i en el context de crisi econòmica tothom s’hi va abonar denunciant la dificultat de vendre res (qualsevol cosa, diria jo) amb tan poca llum. A més, l’estentissa proposta d’Imma Mayol per als guarniments nadalencs, amb aquests arbres metàl·lics de trist resultat, pressumptament ecològics, va acabar d’ensorrar tota defensa del model existent. Ni boig defenso els arbres de la Mayol, i no negaré pas que calgui millorar la il·luminació dels espais foscos (no sé si dir-ne forats negres) de la ciutat. Però tanta obsessió per la llum em sembla d’una simplicitat esborronadora.

No tinc arguments per defensar-ho, és clar, però jo diria que l’alcalde ha decidit posar bombetes (és un dir) a la ciutat no pas per convenciment sinó per esgotament. Ve de tan llarg i és tan insistent la campanya, que deu tèmer que aquest sigui un més dels arguments exitosos dels que li volen arrabatar vots electorals.

Excepte en casos comptats i localitzadíssims, no he tingut mai la sensació que ens falti il·luminació al carrer. Jo m’hi veig i no deixo de veure res que sigui vital i necessari per circular. La il·luminació és, bàsicament, i si ningú no em diu el contrari, un servei públic que ha de complir una funció important però ben simple: que ens hi veiem suficientment. I les queixes que sento en comptades ocasions al·ludeixen a necessitats peremptòries, sinó que més aviat fan referència a la pressumpta “tristor” de la il·luminació apaivagada, com si l’estat psicològic dels nostres ciutadans depengués dels watts de potència. I això ho diuen també els que es queixen que Barcelona s’ha convertit els darrers anys en un aparador de portes enfora, que no té cura dels seus ciutadans. Se m’ocorren poques coses més pròpies d’un aparador que una il·luminació espectacular, però per a aquesta qüestió sembla que als crítics ja els sembla bé semblar un aparador.

També s’argumenta la falta de seguretat; quanta més foscor, major impunitat per als petits delictes. Potser sí. Però si l’argument central de la demanda és aquest, penso que amb il·luminació puntual, potent i localitzada en zones de risc, n’hi hauria prou. I cap cas particular no justificaria una esmena a la totalitat del projecte lumínic de la ciutat. Finalment, ens queda l’argument comercial. Sense llum no venem, o venem menys. De debó? Qui ho diu, això? Tenim els estudis que ho demostren? Estic disposat a entendre que una aparença més “atractiva” i brillant de les zones comercials faciliten la venda, però no estic segur que tombin la voluntat ciutadana cap al consum si no hi ha una intenció prèvia. És a dir, la diferència de vendes entre una ciutat poc o molt il·luminada difícilment justificaria l’adopció d’un model o altre.

Ah… i com a argument postdata, no vull deixar d’esmentar les sempre odioses i indesitjades comparacions amb Madrid. No ens hi hem pas de comparar, diu tothom, però a ningú no se li escapa que a Madrid hi ha un devessall de watts de llum al carrer. I en canvi, a Barcelona…

En general, tinc la impressió que es busca una acumulació de petits arguments, poc significatius, per construir una gran crítica, sense que cap d’aquests arguments pugui tenir un pes realment decisiu en la qualitat de la vida ciutadana. O sigui, que hem decidit que volem més llum, i busquem arguments arreu per defensar el canvi.

No em sembla malament que hi hagi més llum. Però tampoc em sembla malament que n’hi hagi una mica menys, sempre que garantim aspectes vitals del servei ciutadà. Vull dir que massa sovint tinc la sensació que ens l’agafem amb paper de fumar. Voleu dir que aquest és un tema prou substanciós com per fer-ne qüestió?

2 Comments

Add yours →

  1. Suposo que qualsevol tema és bo si evita fer pensar en els més de 300.000 ciutadans i ciutadanes que no tenen feina ni subsidi d’atur, que Caritas i altres organismes estan saturats de demanda, que a cada conversa que escoltes al metro es parla d’acomiadaments… Parlem de llum, fem llum, enlluernem-nos. Tal vegada algú s’il·lumini.

    Si s’esgota el tema, queden les curses de braus, de la sostenibilitat o de si el monument a Floquet de Neu ha de ser de bronze i si cal posar-lo a la façana de la passió de la Sagrada Família abans que la tombi l’AVE.

    Apaga i fotem el camp!

    M'agrada

  2. Crec que invertir en la il·luminació de la Diagonal, que ben aviat es refarà tota de dalt a baix amb el pas del tramvia, és gavanyar recursos.. i més quan tenim altres prioritats.
    La nova il·luminació que la incloguin en la gran reforma.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: