Creure en els economistes

Segon lliuramenpastort del cicle dedicat a la crisi econòmica a l’Ateneu Barcelonès. Aquest vespre Alfred Pastor ha omplert també la sala d’actes de la docta casa i ha obligat a obrir les portes de l’amfiteatre, perquè la platea vessava pels quatre costats. Però el més significatiu no ha sigut pas el nombre d’assistents a l’acte, sinó el nivell. No hi ha acte públic a l’Ateneu sense torn de paraules per al públic, tradició i hàbit de la més pura democràcia, que no fa distinció entre savis i neòfits en qualsevol matèria a l’hora de donar veu i cedir el micròfon. Però avui tots semblaven savis. Les preguntes i intervencions del públic han contribuït gairebé tant com la pròpia xerrada de Pastor a clarificar les seves opinions i teories. L’exsecretari d’Economia en el govern de Felipe González ha estat brillant sempre, contundent quan convenia, irònic puntualment i cínic quan l’ocasió ho mereixia.

Tal com ha dit Josep Maria Carreras, ponent d’economia de l’Ateneu i conductor de l’acte, avui hem tornat a descobrir que hi ha uns quants economistes que alguna cosa saben. I es que aquesta crisi serveix, entre moltes d’altres coses, per posar en evidència una llarga llista d’economistes, superats per la situació i engolits per les dades negatives que mai no havien previst, ni bé ni malament. En un moment determinat, han preguntat a Pastor com és que no canviem el sistema, si s’ha demostrat amb aquesta crisi que és injust i no funciona. Ell, però, ha dit que a la vista del recorreguts històrics recents, podem assegurar que el sistema de mercat és millor i més eficient que una economica planificada, però que la condició necessària per tal que així sigui és que el sistema ha de ser governat, i no pas deixat a la mà de deu (o sigui, a la mà del mercat). I queda clar, segons ells, que la causa primera d’aquesta crisi és que durant massa anys, en un cicle econòmic aparentment positiu, el sistema no ha estat suficientment governat. I això, és clar, posa en evidència les dotzenes (centenars?) d’economistes d’arreu del món que han assegurat que sí estava prou governat.  O sigui, que a la majoria d’economistes no se’ls pot deixar sols  o que, si voleu, se’ls ha de governar, tant o més que al propi mercat.

En tot cas, tal i com comentava també la magnífica Jordina, regidora d’espais de l’Ateneu, queda clar que Pastor en sap molt, justament perquè explica les coses de manera senzilla. Sí senyora; gran veritat.

Pastor no ha convidat a l’optimisme: diu que cal ser prudent i pensar que els efectes de la crisi (i particularment el creixement de l’atur) duraran uns quants anys. Ha reconegut les injustícies del sistema, especialment quan es socialitza les perdues econòmiques sense que ningú tingui notícia que abans s’hagin socialitzat els guanys. Ha desmentit les veus que diuen que a Espanya li aniria millor fora de la zona euro; ara estaríem enfonsats en una terrible crisi monetària. Ha recordat que diu la tradició que les carreteres són de dretes i les vies d’esquerres, però que, en tot cas, ho tenim clar si pensem que enllaçarem el corredor ferroviari mediterrani amb París gràcies a l’acció decidida dels francesos. Que podem esperar asseguts. Però que, malgrat tot,  pitjor ho té Portugal (vet aquí el consol).

I moltes més coses. Un munt de coses.

D’aquí a quinze dies, l’11 de febrer, tercera i darrera sessió clarificadora sobre economia i crisi. La cita, altre cop, a l’Ateneu. El convidat, un altre pes pesant del món econòmic: Joaquim Muns.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: