Teatre: 1 – Futbol: 0

dani-mar2M’agradaria més una golejada, però ni que sigui per la mínima i de penalti, avui m’he posat content cosa de no dir quan he sentit dir a Daniel Martínez, president del Grup Focus, que les dades de públic de la passada temporada confirmen que hi ha més catalans que van al teatre que al futbol. De traca i mocador. Ho ha explicat en el transcurs del Tribuna Ateneu, del qual avui ha estat protagonista.

Josep Maria Pou, flamant nou director artístic del Teatre Goya, ha estat l’encarregat d’introduir la figura de Martínez, i ell mateix, que desconeixia la dada, ha dit que aquest vespre pujarà a l’escenari amb moltíssima més tranquil·litat després de rebre aquesta informació.

El menjador de l’Hotel Rívoli estava ple a vessar, amb una potent i rellevant representació del món teatral català, inclosos els càrrecs de l’administració, i tothom esperava amb una certa expectació la intervenció de l’empresari. En termes generals ha donat dades positives i ha estat optimista respecte al futur. De moment, sembla que la crisi no afecta l’assistència al teatre, i es mantenen els excel·lents nivells de públic, que situen Barcelona per damunt de la majoria de ciutats europees de dimensió similar, i a l’alçada i fins i tot superant altres ciutats amb molts més habitants, entre les quals hi ha, per cert, Madrid.

Martínez ha recordat una intervenció seva al Tribuna Barcelona l’any 2000 en la qual, amb un to més combatiu, va defensar el paper de l’empresari en el món teatral i va formular un seguit d’objectius a assolir en el futur. Avui els ha recuperat en forma de decàleg, i ha assegurat que pràcticament en tots ells s’ha avançat i algun s’ha assolit sobradament. Ha insistit en la necessitat de potenciar l’educació teatral entre els joves, ha remarcat la bona col·laboració entre el món públic i el privat, ha demanat la unió de les dues associacions empresarials del món del teatre (una de les quals presideix ell mateix) i ha reivindicat que es reconegui el teatre com a sector econòmic rellevant, més enllà (sense oblidar-la, és clar) de la seva dimensió d’indústria cultural.

De les seves afirmacions es pot reforçar la idea que la cultura actua com a sector refugi en temps de crisi: els consumidors mantenen la despesa en aquelles qüestions que els semblen realment rellevants i refusen la despesa en les qüestions supèrflues. Una cosa similar va dir ara fa uns mesos Antonio Ramírez, responsable de les llibreries La Central, referit al món del llibre. Bones notícies, perquè els catalans som forts en el món del llibre i també en el món del teatre.

No s’ha oblidat, tampoc, de recordar la promesa del Govern de doblar la dotació pressupostària per a cultura, nascuda amb el primer tripartit, i no assolida fins al moment. Ha remarcat que els pressupostos municipals són la garantia de bona part del sector a causa dels teatres públics i que, per tant, la seva capacitat de contractació d’espectacles no hauria de baixar. I això sí que fa por, perquè tot indica que els pressupostos locals seran absolutament restrictius amb la cultura durant 2009. Veurem.

I acabo destacant una cosa que,  a mi, m’ha resultat sorprenent. De tots els tribunes realitzats a l’Ateneu, aquest ha sigut el que ha costat més d’arrencar pel que fa a la participació dels assistents. No preguntaven. I no ha estat per falta de públic, perquè hem omplert tot el menjador i fins i tot s’ha quedat gent a fora perquè ja no hi havia places. És que són tímids? És que els fa por parlar en públic? NO em digueu que no té gràcia que la gent del teatre parli poc en públic. O és que no gosaven contradir les opinions de Martínez?

I la segona part de la meva constatació és que, en contrast amb la dificultat per fer aflorar preguntes o intervencions en l’estona de diàleg, el tribuna d’avui ha sigut el que, amb diferència, ha tingut un major soroll de fons i de converses en petit comitè, fins al punt que en més d’un parell d’ocasions, s’ha aixecat el típic xxxxxxt! per fer callar els incontinents. Fixeu-vos-hi: la gent del teatre ha parlat poc en veu alta i molt en veu baixa.

Remat final: Martínez ha destacat com una de les dades positives que el català és la llengua clarament majoritària en la representació teatral a Barcelona. La seva intervenció, però, era en castellà, llegida i tot. D’aquí a un parell de dies la podreu llegir, íntegra, al web de l’Ateneu. Feu-hi un cop d’ull; val la pena.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: