Diguem-ne delegació, de moment

                                                                     Aquesta setmana es andrew_davis_475_entrevistaposa a caminar la delegació del Govern a Nova York, en mans d’Andrew Davis, un nordamericà arrelat a Catalunya que posa ara les seves capacitats, coneixements i contactes al servei del seu país d’adopció per explicar-lo i promou-re’l en el seu país de naixement. El desplegament de delegacions internacionals del nostre Govern no és altra cosa que una mostra lògica i civilitzada de l’aspiració catalana de ser present al món i d’influir arreu on hi hagi algun interès, per remot que pugui semblar, que ens connecti i que ens obri portes. Si alguna cosa ens hauria de sorprendre no és pas que es posin en marxa aquestes delegacions, sinó més aviat el contrari: com és que a aquestes alçades no tenim una xarxa de reprensentacions internacionals més extensa i influent?

Al  Singular Digital hi ha una entrevista amb Davis. Interessant. Parla amb normalitat d’explicar Catalunya als EUA i aporta la seva percepció sobre la manera com ens veuen els nordamericans. Sense fer escarafalls, sense transmetre la sensació d’estar fent una cosa excepcional, sinó un tasca d’estricta normalitat, de pura racionalitat, d’evident necessitat. M’agrada, aquest to. Es pot estar d’acord o en desacord amb les seves propostes, opinions o percepcions, però la seva actitud és la pròpia d’un professional que desenvolupa un projecte que li han encarregat amb voluntat de rigor, i sense creure que ha de salvar el món o que fa una cosa realment excepcional. A Nova York hi va a treballar, ens diu. Doncs exactament per a això el necessita el Govern: per fer feina.

Al final de l’entrevista s’acumulen una dotzena de comentaris ximples, desraonats, insubstancials, agres, sense fonament, diarrèics. De fet, la majoria de comentaris en aquesta mena de mitjans són d’aquesta categoria i no m’hauria pas de sorprendre. Sí que em fa gràcia, en canvi, comprobar que el to i el contingut d’aquests comentaris, en principi d’autors ben catalans i de tendència sobiranista si hem de fer cas al posicionament d’aquest mitjà, és idèntic, amb precisió obscena, al de les informacions que mitjans com l’ABC han dedicat les darreres setmanes a Davis. Curiós, oi? Els extrems es toquen, diuen. Jo fins i tot diria que de vegades sembla que es fusionin.

Molt més m’ha agradat, en canvi, l’article de Josep Maria Pasqual publicat a El Punt el dilluns: “La diplomàcia catalana”. No us l’enllaço perquè no veig manera de fer-ho en l’edició digital del diari a través de Vilaweb,  però us recomano que el llegiu si en teniu l’oportunitat.  Fa un plantejament de país normal, ves per on. Ja ho sé que gaire normals no ho som, ja. Però bé ens ho haurem d’anar creient, si és que algun dia volem arribar a ser-ho, oi?

En qualsevol cas,  dono fe que la representació del Govern de la Generalitat als EUA està en molt bones mans, a desgrat del que puguin dir alguns lectors del Singular Digital i l’ABC. Ànim, Andrew; feina no te’n falta.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: