Economia entenedora, per fi

                                                                    Pocs actes com el oliverd’avui exemplifiquen el paper que pot i ha de jugar l’Ateneu Barcelonès com a plataforma de difusió i qüestionament  civil dels temes clau de la nostra actualitat. El catedràtic d’economia aplicada a la UB, Josep Oliver, ha protagonitzat de forma brillant la primera xerrada-debat que l’Observatori Ateneu ha dedicat a la crisi econòmica. El títol del cicle es demana on és la sortida d’aquesta crisi omnipresent que centra la quotidianitat dels catalans. Oliver no ha donat cap fòrmula màgica, però ha fet una anàlisi clara i eficaç de la situació, i ha dibuixat amb una certa contundència l’evolució que ens cal esperar durant els propers mesos i potser anys.

I per fer-ho ha posat en pràctica dues tècniques que, en aparença, podrien semblar contradictòries, però que han resultat d’una eficàcia total. Davant d’una sala d’actes plena de gom a gom, Oliver ha defugit les simplificacions i no ha volgut donar una explicació única i limitadora a la crisi. Ha exposat, punt per punt, tots els elements que ell creu que han intervingut en l’origen de la crisi i l’estat d’evolució en què es troben actualment. No ha fet allò que tants fan quan se’ls demana explicacions clarificadores, que és intentar simplificar els arguments fins a extrems tergiversadors; és a dir, no ha menystingut la intel·ligència ni la capacitat dels qui l’escoltaven, i no ha estalviat elements d’anàlisi. Aquesta ha sigut la seva primera virtut: decidir que ho podia explicar tot a un públic en principi no especialista sense reduir la realitat a l’anècdota.

La segona virtut ha estat, per mi, la capacitat d’explicar la complexitat d’una forma entenedora, obviant tecnicismes innecessaris, de forma planera, sense guarnir el seu discurs amb argot d’economista. Les coses complexes es poden explicar de manera senzilla, que no és el mateix que simple. Sense retòrica innecessària, sense marejar la perdiu.

No seré pas jo que us expliqui la crisi. No intentaré pas imitar Oliver. No en seria capaç i tampoc no vull posar-me a prova en una disciplina que em defuig. Però sí que apuntaré sis punts clau que m’ha agradat sentir en boca d’Oliver:

1. La crisi que patim no és només deguda a l’ensulsiada financera dels EUA i l’UK. La crisi que patim no és només deguda a la bombolla immobiliària espanyola.  La crisi que patim no és només deguda a l’excessiu endeutament (públic i domèstic) que hem acumulat. La crisi que patim és deguda a una combinació complexa de tots aquests elements i encara algun altre que no sóc capaç d’explicar. Per tant, no té raó el PP, quan diu que tots els neulers s’han de carregar al PSOE, i tampoc no té raó el PSOE, quan diu que tot plegat és a causa de la situació internacional. Hi ha elements interns i externs que han coincidit, s’han combinat i han sumat per generar aquesta situació.

2. Hi ha un element que, tot i que no ha causat la crisi, l’ha reforçat i potser augmentat: la falta de confiança, deguda en bona part a un pessimisme o derrotisme accentuat. El debat polític mediatitzat pels recents períodes electorals ha ajudat a crispar i a generar una sensació de desastre total que tampoc no és justa. O sigui que, tal com ha dit Oliver en alguna altra intervenció recent als mitjans, si insistim tant que hi haurà crisi, al final n’hi ha.

3. Venim d’un periode de creixement i prosperitat econòmica real. No estem en mig del desastre. Espanya, i molt especialment Catalunya, ha fet durant els darrers 10 anys un canvi d’escala: hem pujat de categoria. No sé si ja som a la primera divisió, però ens hi acostem. Hem generat moltíssima ocupació, hem guanyat productivitat, som més competitius, hem competit a bon nivell pels mercats europeus i hem guanyat quota. Tot això no ha evitat la crisi, però ajudarà a superar-la millor.

4. La nostra indústria està patint, evidentment, la crisi. Però està infinitament més ben preparada que quinze anys enrera per afrontar-la i per superar-la. La nostra indústria ha avançat bé, en els darrers anys.

5. La major part del recent i espectacular augment de l’atur, no correspon a destrucció de llocs de treball, sinó a la incorporació de nous actius al mercat laboral. El major percentatge de nous aturats, a més, són immigrats. L’atur afecta poc a la població autòctona d’orígen, que en general té un major nivell de formació, manté el lloc de treball i no té una especial afectació per la crisi. O sigui, que els que pateixen més són els treballadors no qualificats, que coincideixen en bona mesura amb els treballadors estrangers.

6. El 2009 serà, és clar, un any dolent. Però no tant com tothom diu. No serà gaire pitjor que el 2008. Però també és veritat que els nivells de creixement aconseguits durant els darrers anys  no es recuperaran mai del tot, ni a curt ni a mig termini.

I aquí m’aturo. Si volíeu més detall, més precisió, més coneixement, hauríeu d’haver assistit a l’acte de l’Ateneu, que era gratuït i obert a tothom. Però tampoc no cal que us desespereu: hi haurà dos nous lliuraments d’economia aplicada a l’Ateneu: el 28 de gener tindrem Alfredo Pastor i l’11 de febrer, Joaquim Muns. Els demanem que ens completin l’anàlisi que Oliver a començat a nivell de Catalunya; Pastor enmarcarà la crisi en l’Estat espanyol, i Muns ampliarà el focus per abastar la dimensió internacional, potser global, de la crisi.  Que també són dos economistes eminents és una evidència, i que diran coses interessants, està fora de dubte. Està per veure si seran capaços d’igualar (o superar!) la capacitat comunicadora i pedagògica d’Oliver. No ho tenen fàcil. S’admeten apostes.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: