Cuní continua afònic. I continua també al peu del canó. Davant de la càmera, vaja. Vols dir que cal, Cuní? Home, pren-te un parell de dies de festa, tingues cura de la veu i torna fet un lleó. Però no pateixis tu ni facis patir els teus incondicionals. Ara ja has celebrat els 1000 matins; objectiu acomplert. Si en vols fer 1000 més t’has de dosificar, no trobes? Aquesta veu teva, font de retòrica periodística inimitable (bé, imitable sí, però inigualable) és un dels teus instruments de treball més preuats; no la maltractis que t’hi va el prestigi. Tanmateix, tanta abnegació ens deixa sense paraules. A tu, en canvi, de paraules no te’n falten mai, per molt afònic que estiguis. En fi… ets un heroi de la catalana televisió.
Deixa un comentari