1000 matins i una afonia

cuni1

També és mala sort que el dia que el senyor Cuní celebra els 1000 programes del seu matí televisiu estigui afònic. En mig de les habituals corredisses de tots els matins per posar a punt els nens per dur-los a l’escola sentia avui la veu enrogallada, gairebé d’ultratomba, de l’esforçat periodista. Jo diria que amb aquest dèficit comunicatiu, el més adequat seria que el senyor Cuní es quedés a casa a cobar el constipat i que algú altre del seu equip el substituís. Però està clar que el dia que en fem 1000 no podia faltar el senyor Cuní, donant fe de l’èxit del seu periodisme d’autor.

Altra cosa és que qüestionem la conveniència d’aquesta mena d’actes que, a banda de fer-nos mirar altre cop el melic, poca cosa aporten. Fidelitzen les mestresses de casa que s’han aixecat a les quatre del matí per tenir lloc al Liceu (això deien unes senyores emocionades en les entrevistes a peu de carrer, en directe, aquest mateix matí) i ajuden, una mica més, a consolidar el culte al periodista de capçalera. Una altra senyora deia sense rubor, que tanta admiració és, al cap i a la fi, una qüestió de fe. Fe en Cuní. Ves per on. Ara que els ateus surten de l’armari i proclamen el seu dret a existir, està bé també que els fidels de Cuní s’expressin lliurement. Els cuniaddictes estan d’enhorabona. No sé si la resta de mortals televidents també.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: