Pilotades

futbolfutbolLa intel·lectualitat d’aquest país fa temps que ha certificat la necessitat de tenir opinió sobre el món del futbol si es vol ser algú públicament reconegut. No hi ha opinador, escriptor, polític, creador o intel·lectual (obrint al màxim el ventall d’individus que poden ser inclosos en la definició d’aquest terme) que s’atreveixi a dir en públic que no li interessa el futbol. I els que ho diuen (que n’hi ha; pocs, però n’hi ha) passen per ser uns rarets, que és una altra manera d’afegir-se en negatiu al benefici mediàtic del futbol.

Els intel·lectuals més brillants tenen sempre una teoria sobre el Barça. Els que van a la contra, diuen que són “periquitos” (encara que sigui mentida). Els que no en tenen ni idea, afirmen que els interessa moltíssim el fenòmen sociològic de masses del futbol. Els alternatius carreguen contra la cultura violenta i competitiva, i diuen “un altre futbol és possible”. Els assedegats de popularitat s’apunten a tota mena de tertúlies (tele, ràdio, internet…). Els infeliços fan partits de costellada i després expliquen que ells, entre lectura de llibre i lectura de llibre, també són de Déu. Els tòpics diuen que tots els futbolistes són uns incults però que els perdonen perquè ens fan disfrutar. Els artistes troben paral·lelismes entre el cubisme i Van Gaal, entre el surrealisme i Joan Gaspart, entre l’expressionisme i Messi, entre…. Els polítics assagen frases en privat per deixar-les anar sense envermellir a la llotja del Camp Nou. Els alcaldes llueixen les millors gales per rebre els triomfs dels equips de la seva ciutat. Els analistes polítics classifiquen ministres segons la seva filiació futbolera. El periodistes de roda de premsa coordinen les “porres” dels polítics. Els editors troben justificacions delirants per publicar llibres infumables d’esportistes inspirats. Els escriptors fracassats frisen per convertir-se en el “negre” literari d’una estrella del futbol. Els novel·listes que pateixen per arribar a final de mes fan la primera pela amb un article setmanal d’opinió futbolera als diaris. Els més seriosos i conspicus teòrics babegen explicant perquè no s’ha de tenir vergonya en lloar Pep Guardiola. Els que, malgrat les aparences, en sa vida no han tingut un llibre de poesia a menys d’un metre, tenen l’obra completa de Miquel Martí i Pol. Els més fins estilistes es piquen al pit i udolen quan veuen galopar Stoixkov (com cony s’escriu, això?) o Eto’o. Els sommeliers engoleixen litres de cervesa i cacauets davant de la tele…

I jo… estupefacte davant de tanta i tan transversal deshumanització… em miro tots els partits. A veure si “pillo” alguna cosa.

2 Comments

Add yours →

  1. apreciat pep montes: veig que el teu blog “variacions” estava allotjat a vilaweb i des de primers d´any és a wordpress. una curiositat: podries explicar els motius del canvi? allà et despedies i ací saludes el nou any però la pregunta és: que tens a wordpress que no et dones l´altre allotjament?

    M'agrada

  2. He rigut molt. Molt encertat Pep.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: