Pintar i cardar

“En Joaquim Mir, el paisatgista lluminós, el Prometeu de vilanova i la Geltrú, que va robar la llum a totes les terres catalanes, deia que el que li agradava més era pintar i cardar. I totes les teories de Marcuse poden resumir-se així: a l’home -i a la dona, naturalment- el que més li agrada és fer l’amor, però com que no es poden passar el dia fent-lo perquè cansa, entre còpula i còpula es  dediquen a l’agricultura, a la indústria, al comerç, a la ciència, a la navegació, i així el món ha anat progressant de manera sensible i eficaç. Tant, que ara potser podríem dedicar més temps a fer l’amor o a pensar-hi. Sempre he cregut que el dia que els capellans es casin, que es casaran un dia o altre, ja no serà necessari revestir de tanta faramalla retòrica l’alegre contacte de dos cossos nus que es desitgen. Sobraran les lliçons de moral, els versos dels poetes, el dret canònic, les invocacions a l’eternitat i tantes i tantes coses que avui pertorben el bon funcionament de les glàndules i la satisfacció sense remordiments de l’esperit.”

Manuel Ibáñez Escofet. La memòria és un gran cementiri

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: