Toca desitjar bon any. Les convencions tan universalment assumides normalment em fan mandra, i això de destijar bon Nadal o feliç any nou em produeix alèrgia. Iconoclàstia, si voleu, però m’enfarfega tanta santedat i tendresa, impúdicament transversal, desvergonyidament inconscient, automàtica i sobtada, inevitablement breu. Tanmateix, aquest any el meu esperit de contradicció em porta exactament per viaranys contraris. Estem instal·lats en un pessimisme generalitzat, de causes múltiples (crisi, estatut, finançament…) i d’efectes generals, i sembla com si aquest fos el país més desgraciat del món, amb pitjors perspectives, enfonsat en una depressió col·lectiva. I m’emprenya més aquesta pena inconsolable que totes les convencions del món, per carrinclones que puguin arribar a ser.
És per això que, només per portar la contrària, però amb ganes d’elevar la moral, avui em sento desbordadament optimista. El 2009 serà un any magnífic; n’estic segur. Partim d’unes prediccions tan tristes i pessimistes, que tota petita bona notícia es convertirà en un èxit esclatant. Prepareu-vos, perquè som a punt d’engegar un any pletòric, ple de satisfaccions, divertit, estimulant. L’únic risc real que haurem de prevenir és la possibiliat de patir un atac mortal de satisfacció, personal i col·lectiva. Cordeu-vos els cinturons, que comença un viatge apassionant!
Desitjo que tingueu (que la tindreu!) la millor entrada d’any de la història universal.
Variacions 
Deixa un comentari